PASQUAL MARAGALL: L’ALCALDE OLÍMPIC

 

Pasqual Maragall

Hem triat aquest personatge perquè va fer molt per Barcelona durant la seva carrera política. És alt i fort, afable i cordial. Va néixer a Barcelona l’any 1941, nét del poeta Joan Maragall.

Actualment està inactiu políticament i està involucrat en la investigació i divulgació de l’alzheimer, malaltia que ell pateix.

En la seva joventut, va militar en el FOC(Front Obrer de Catalunya), va cursar les carreres de Dret i Econòmiques i va començar a treballar a l’Ajuntament com a economista. Va ser militant del PSC, fet que el va portar a substituir Narcís Serra com a alcalde de Barcelona l’any 1982.

Per la seva tenacitat i el compromís que adquireix amb tot el que fa, va guanyar la candidatura olímpica per la ciutat de Barcelona, ja que va saber unificar tota la classe política i social davant el projecte olímpic. Van ser les primeres olimpíades celebrades al estat espanyol.

Va donar per acabada l’etapa com a alcalde el 1997 i dos anys després va ser nomenat president de la Generalitat.

Ha sabut guanyar-se el respecte i l’admiració de molta gent amb el seu caràcter espontani i irònic. És un gran defensor de les serves idees polítiques, té una actitud positiva i lluitadora davant la vida.

El fet més destacable de la seva trajectòria és que va fer conèixer Barcelona al món.  

Fina, Feli, Teresa, Irene. 

 

Desactiva els comentaris

De Camprodon a Setcases

 

  setcases3.jpg, 39 KB

 

Proposem aquest itinerari a peu per poder gaudir de la natura i, alhora, pel component cultural que té, donades les innombrables mostres d’arquitectura romànica i del barroc que existiexen a  tots els pobles pels quals passarem.

 Comencem per Camprodon, població carregada d’història antiga i recent, ja que des de començaments del S.XIX va esdevenir una fita per al món de l’excursionisme. Aquest fet va provocar de seguida l’arribada de l’alta burgesia catalana que va fer-se edificar allà les seves sumptuoses mansions d’estiueig d’estil modernista. 

Camprodon és ple de mostres d’arquitectura romànica i barroca. Cal destacar el monestir de Sant Pere, construït sobre les restes d’un monestir benedictí del S.X i l’església de Sta. Maria situada al mateix nucli urbà. Seguint el curs del riu Ter, a 2 km de Camprodon, es troba el poble de Llanars, municipi ramader que data del 1027. L’església de Sant Esteve i la capella de Sant Pere de Faitus són els seus principals atractius culturals. 

En sortir de Llanars, trobem La Roca, poblet esglaonat construït en la vessant d’un penyal.  Continuant la ruta, poc abans d’arribar a Setcases, trobem l’impressionant salt d’aigua del “Cossi d’en Batlló”, indret indescriptible per la seva bellesa natural, on podem gaudir d’una estona de lleure i aprofitar per fer un bany. Ja a Setcases, final del nostre itinerari, ens trobem al mig d’un laberint de carrerons de pedra, caminant pels quals arribem a les restes d’una església barroca del segle XVIII. 

Com a recomanació gastronòmica ens podem prendre uns bons cargols “a la llauna” per obrir gana, seguits de la indispensable botifarrada amb mongetes. Podem fer nit a la pintoresca fonda de Ca l’avi, on esmorzarem a l’endemà abans d’iniciar la tornada cap a casa.

 Recomanem amb força aquest itinerari pels seus paisatges agrestos i imponents i per la seva gent amigable i acollidora. 

 Soledad, Ester i Georgina 

Desactiva els comentaris

JORDI ESTADELLA

Estadella

 “Fins aquí puc llegir” 

Aquesta  és la frase que apareix a l’esquela d’en Jordi  Estadella. És  l’últim cop d’ull a la vida d’un home que, certament, va mantenir el sentit de l’humor fins al final.En Jordi Estadella i Gràcia va néixer a Barcelona l’11 de novembre de 1948 i va morir el 30 d’abril de 2010. Era periodista, gastrònom, presentador i actor de doblatge.

Va començar com a locutor de ràdio a Ràdio joventut, on donà vida a Tito  B. Diagonal, un nen de la zona alta de Barcelona. Aquest personatge va formar part, durant els anys vuitanta, de la tertúlia “El estado de la nación” del programa  Protagonistas, de Luis del Olmo.

 El 1985 va debutar a TV3 al programa “Piano bar”. Desprès va presentar “Filiprim”, en substitució de  Josep Mª Bachs. Durant la temporada 1990-91,  va presentar a TV3 el programa d’humor  “No te rias que es peor”. De 1991 a 1993 va presentar el popular concurs “ 1,2,3 …responda otra vez” que  el va donar a conèixer a nivell nacional, i des del 1994 fins al 2000 va dirigir i presentar diferents programes de televisió : “Esto no es lo que parece”, “El semáforo”, “Audacia”, etc.

Va doblar pel·lícules , sèries i sèries d’animació en català i en castellà; i va posar veu a diversos personatges: Groucho Marx, Peter Sellers, l’inspector Gadget, l’ós Iogui, Jerry Lewis.També  va participar com a narrador a l’obra teatral “Boscos endins” de Dagoll Dagom.

 

Durant l’última dècada, i en la seva faceta de gastrònom, va fer diferents programes a Com Ràdio i al “Fòrum de les cultures” a Barcelona.

 Persona propera i respectuosa, educada, culta i optimista. Va conectar amb el públic gràcies a la seva portentosa veu i a la seva manera de fer televisió:elegantment  irònica i tanmateix allunyada d’altres estils agresius i sensacionalistes que tant abunden últimament a la televisió.Gràcies,Jordi,per tots els somriures que ens has regalat. 

Ainhoa, Loli i Mar.

Desactiva els comentaris

LA RUTA DE LA GARROTXA

                         

                            

Aquest itinerari està pensat per a gaudir d’uns dies entre la natura, els monuments històrics i la bona gastronomia.

En primer lloc, visitarem la Fageda d’en Jordà , un dels principals atractius d’aquesta ruta; és tot un plaer endinsar-se en el bosc de faigs més màgic i fantàstic de Catalunya, bé sigui a peu o amb carruatge , i qualsevol època és bona per a descobrir els seus canvis de tonalitat, encara que els tons rogencs de la tardor difícilment deixen indiferent el visitant.

Seguidament podem visitar la vila medieval de Besalú. El seu Pont Vell, fundat el segle XI i reconstruït al llarg del temps així com els diferents edificis, fan de Besalú una imatge de postal digna de recordar.

Per finalitzar l’itinerari, coneixerem el poble de  Santa Pau, també ric en monuments medievals. La seva plaça Major, coneguda antigament com el firal dels Bous,  és una de les places medievals millors conservades de Catalunya, passejar pels seus carrerons és tot un regal per als sentits.

D’altra banda, la gastronomia de la Garrotxa és rica i variada. Al llarg de la ruta es troben nombroses fondes i hostals on poder descansar, a més de gaudir dels diferents plats típics de la comarca, un dels més coneguts: els fesols de Santa Pau.

La Ruta de la Garrotxa, és doncs, una opció molt atractiva per passar uns dies envoltats d’història, natura, i bona taula.

Rafel, M. Angels, Eva M.

Desactiva els comentaris

EL CLAUSTRE DE LA CATEDRAL DE SANTA EULÀLIA

El nou Claustre gòtic de la Catedral de Sta. Eulàlia de Barcelona, està emplaçat en el mateix lloc que ocupava el primitiu romànic. La seva construcció data del S.XIV i XV:

A l’estiu és més atractiu perquè és un indret ,olt fresc. A més té una arquitectura gòtica amb sostres alts i colkumnes altes i estretes.

Al claustre s’accedeix per tres portes; dues portes exteriors ( la Pietat i  Santa Eulàlia) situades al carrer Veguer que va des de la Plaça de Sant Jaume fins la Plaça de la Catedral  i a més la de l’interior de la cateldral situada en el creuer; realitzada de marbre blanc amb arquivoltes (arcs) decorades amb motius geomètrics sobre els capitells de fines columnes i el timpà clarament gòtic on hi ha esculpits temes de l’Antic i Nou Testament i lluites dels homes amb animals ferotges.

En el centre del claustre hi ha un jardí renovat a finals del S. XIX  amb magnòlies i grans palmeres. També hi viuen 13 oques companyades de coloms, faisans, galls i perdius. Diu la llegenda que les 13 oques són els 13 anys que tenia la primera patrona de Barcelona “Santa Eulàlia” quan va morir martiritzada.

En l’angle més proper de la porta de la Pietat es pot veure un templet amb l’escena de Sant Jordi lluitant amb el Drac, dels escultors Antoni i Juan Claperós de l’any 1448.

Al voltant del jardí es troben diverses galeries; unes dedicades a patrons de gremis, com poden ser “Gremis dels Serrallers”, “Gremis de l’electricitat i fontaneria”, altres dedicades a Sants; “Sant Josep”, Santa Teresa de Jesús” i “Sant Ignaci de Loyola” i “Ntra. Sra. de Lourdes”, i en tres de les seves galeries es troben capelles modernistes, com la de la família Sanllehy, on es pot veure l’escultura de L’enterrament de Crist, realitzada per l’artista Josep LLimona, i la de la familia Girona, on veiem una escultura  que representa les tres virtuts; la fe, l’esperança i la caritat de l’escultor Manel Fuxá  i el crucifix és obra de l’escultor Eduar Alentorn de l’any 1910.

Actualment, al centre del surtidor es fa el tradicional "l’ou com balla" el dia del Corpus Cristi. També és d’interès turístic i es programen moltes visites guiades per a turistes i ciutadans de Barcelona.

Aquesta visita ens aportarà conèixer un racó de la nostra ciutat que ens és familiar però del qual no coneixem del tot la seva història.

Anna, Pilar, Mª Luz i Elena

Desactiva els comentaris

L’Ateneu Barcelonès, un lloc per descobrir

                            

L’Ateneu Barcelonès és una de les ofertes culturals més intenses i variades de Barcelona. Acull la Biblioteca civil privada més important de Catalunya i compta amb l’Escola d’Escriptura, la més important de l’Estat espanyol en el seu gènere. També és un dels millors espais per conversar o debatre, per informar-vos, per formar-vos, per estudiar, per expressar les vostres opinions i per explicar els vostres projectes. Un lloc per a la societat civil obert a tothom.

 

Des de l’any 1906, el Palau Savassona és la seu de l’Ateneu Barcelonès. Està situat al carrer Canuda, número 6.

La història del Palau es remunta a l’any 1776 quan va ser construït pel baró de Savassona. En podem destacar la seva arquitectura d’estil gòtic, encara que l’edifici actual ha sofert diverses transformacions. A més l’any 1981 va ser declarat monument històric.

La vida de l’Ateneu Barcelonès va començar l’any 1872 a partir de la fusió entre el Casino Barcelonès, el Cercle Mercantil Barcelonès i l’Ateneu Català. La llarga història de l’Ateneu es fonamenta en els socis de l’entitat, que al llarg de 150 anys han enriquit i animat la vida ateneística d’una manera brillant i entusiasta. A l’actualitat compta amb més de 4.000 socis, amb diversitat, pluralitat d’idees i exemple de convivència i sociabilitat.

Volem destacar algunes de les personalitats que han aportat progrés i modernització en les diferents èpoques històriques de Catalunya: Joan Crexells, Lluís Doménech i Montaner, Eugeni d’Ors, Josep Pla, Pompeu Fabra i Maria Teresa Vernet i Real (entre altres).

 

Respecte a la seva organització, es formen 10 seccions: arts plàstiques, ciència, tecnologia, cinema, economia, escacs; estudis polítics, jurídics i socials, filosofia, història, llengua, literatura i finalment música.

En els darrers anys, s’inicia un període de canvis remarcables que posen l’entitat al dia i la preparen per afrontar els nous reptes comunicacionals, tecnològics, socials i culturals del país.

Entre els quals podem destacar:

·    El premi Joan Crexells, que és un dels premis de la literatura catalana amb més història i destinat a la millor novel·la escrita en català.

·    El 2007, L’Ajuntament de Barcelona concedeix l’Ateneu la Medalla d’Or al Mèrit Cultural.

·    Es firmen diversos convenis de col·laboració, entre ells: Barcelona Televisió (BTV), Consorci per a la Normalització Lingüística, El Periòdic de Catalunya i Fundació Josep Pla.

 

La visita a l’Ateneu ens aportarà un coneixement més complet de la història de la ciutat i en particular de la seva gent a principi de segle: quines eren les seves inquietuds intel·lectuals, perquè creien que calia protegir la cultura catalana, la funció de l’Ateneu i la seva funció dins de la societat en que vivien.

Per això, us convidem a continuar aprofundint en el coneixement d’aquesta institució tan rellevant per a Barcelona, de la qual hi ha molts coneixements interessants per a descobrir.

 Si voleu més informació sobre l’Ateneu podeu adreçar-vos a la pàgina web: www.ateneubcn.org.

 

Desi, Marisol i Nieves

Desactiva els comentaris

MARILYN MONRROE (Norma Jean)

     Aquesta dona envoltada de misteri, que ha merescut opinions contradictòries però que no ha estat indiferent a ningú, va néixer el 1926 al si d’una família en la qual sovintejaven els malalts mentals.  Es va passar tota la infantesa i la primera joventut en llars d’acollida i orfenats i no va rebre cap mena d’educació.

     Els que la van tractar de prop van conèixer la seva arrogància conflictiva i, al mateix temps, la seva inferioritat aclaparadora.  La definien com una persona insegura i de reaccions imprevisibles (potser a causa dels seus antecedents de demència familiar) que es buscava a si mateixa a través dels papers que interpretava.

     De molt jove, va començar a introduir-se en el món de la imatge i va aconseguir els seus primers contractes com a model.  De cabells rossos i ulls blaus com el cel, el seu rostre, a la pantalla, feia l’efecte d’un préssec molt dolç.  Aquestes i d’altres atributs físics van fer que es convertís en una de les actrius més conegudes dels anys 50, ja que, encara que tenia molts detractors i era considerada poc distingida, va saber fer arribar molt lluny un talent petit i, malgrat tot, no va esdevenir un altre símbol sexual com tot feia preveure, sinó el que es podria considerar l’antítesi:  un àngel del sexe.

     Finalment, als 36 anys i quan es trobava al cim de la seva carrera professional, va morir en circumstàncies mai aclarides del tot.

 

Ester, Sole i Georgina

Desactiva els comentaris

ITINERARI, ORIGEN I FUNCIONAMENT DE L’OU COM BALLA

Itinerari

El barri Gòtic i les seves fonts

"L’ou com balla"

Dies 3, 4 i 5 de juny

 

Punt de trobada

Dia 3 de Juny davant de la Catedral a les 17 h.

Metro: Pl. Catalunya (Línia 1)

          Jaume I (Línia 4)

 

Recorregut

1. Museu Fredèric Marès

C/ Sant Llu, 5-6

2.Palau Lloctinent – Arxiu Corona d’Aragó

Pl. del Rei

3. Claustre de la Catedral

Pl. de la Seu

4.Arxiu històric de Barcelona. Casa Ardiaca

C/ Santa Llúcia, 1

5.Ateneu Barcelonès

C/ Canuda, 6

 

Origen

El barri Gòtic té tradició cultural i popular, ja que és el nucli originari de Barcelona. 

"L’ou com balla" té lloc el dia del Corpus, es celebra des de 1588 i consisteix a fer ballar un ou en els sortidors de les fonts situades els claustres, patis o jardins. La closca sencera d’un ou buit es col·loca en els sortidors d’una font de manera que gira sense caure. Les fonts es decoren amb flors i fruites.

 

Interpretació 

D’origen, probablement italià, té diverses interpretacions:

- De caràcter religiós: representa visualment l’Eucaristia en el dia del Corpus.

- De caràcter biològic: com anunci de la plenitud primaveral. L’ou representa l’eclosió de la fecunditat, la vida que reneix. Fa refèrencia al moviment continu.

 

Funcionament

L’ou es buida per un petit foradet que se li fa i que després es tapa amb cera. L’orla de clavells blancs simbolitza el pa i el cos de Crist. Les cireres simbolitzen el vi i la sang de Crist. El raig és de 8 mil·límetres.

Si l’ou cau sobre l’aigua i no es trenca, torna a rodolar fins al raig i s’enlaira de nou. Si l’ou no es trenca durant tota la jornada es considera bon senyal de cara al cicle que comença.

 

 

 

Llei de Bernouilli

Llei per la qual s’aguanta l’ou al raig d’aigua. Quan la velocitat d’un fluid és bastant elevada, la pressió disminueix i, per tant, es produeix un efecte de succió. Com que la pressió atmosfèrica és major que la del raig, l’ou es atret cap a l’interior. Quan l’ou perd l’equilibri sobre l’aigua, cau… i és recollit per la cistella interior que l’envia cap el fons. La cistella interior encaixa just amb l’altura del sortidor, d’aquesta manera el raig i l’aigua tornen a impulsar l’ou.

 

Montse Cidoncha Gòmez, Susana Gimber Soro, Victoria Lorenzo Outeiral, Àusias Puñet Quintana.

 

Desactiva els comentaris

JOAN MANEL SERRAT

JOAN MANEL SERRAT

Joan Manel Serrat, conegut amb el sobrenom de “El noi del Poble Sec”, va néixer el 27 de desembre de 1943.

Malgrat ser enginyer agrònom, la seva vida ha estat dedicada al món de la cançó. La seva primera actuació pública va ser el 1965 a Ràdio Barcelona en el programa de l’Escamilla.

El mateix any es va editar el seu primer disc.

S’ha casat dues vegades, i ha estat pare de tres fills.

A causa de la polèmica del festival d’Eurovisió de l’any 1968, on se li va negar cantar en català, va decidir autoexiliar-se a sud-Amèrica.

Més tard, l’any 1975, va criticar el règim franquista i això el va obligar a exiliar-se a Mèxic.

Una vegada mort el dictador va tornar a Catalunya, consolidant-se com un gran cantautor i oferint concerts arreu del món.

De Joan Manuel Serrat cal destacar la indiscutible qualitat de la seva veu, així com el contingut de la lletra de les seves cançons.

Un tret del seu caràcter que el fa singular és el seu aspecte afable i la senzillesa del seu tracte.

Cal destacar que, malgrat els seus èxits en el món de la cançó, continua sent una persona força propera al seu públic i fidel al seu compromís social, com podem apreciar en tots els seus concerts.  Tot i ser un personatge públic, ha sabut protegir la seva vida privada dels mitjans de comunicació, mantenint-la al marge de la seva vida professional.

Joan Manel Serrat ha sabut expressar a través de les seves cançons les inquietuds socials i polítiques de la gent del carrer i ha defensat sense tòpics la llengua catalana.

Publicat per: Eva, Tere, Cesar, Enric 

 

 

Desactiva els comentaris

PRESENTEM EL MUSEU FREDERIC MARÈS

 Frederic Marès Frederic Marès i Deulovol va néixer el 1893, a Portbou, i va morir l’any 1991, a Barcelona. 

Es forma com a escultor a l’Escola de Belles Arts, la Llotja, de la qual, més tard, fou professor.   

 

De la seva obra cal destacar les escultures que ornamenten la plaça de Catalunya, Barcelona i Emporion, el monument a l’escenògraf Francesc Soler i Rovirosa, a la Gran Via, o el monument a Francesc Lairet, a la plaça de Goya.   

 

A més, va sentí des de jove la passió pel col·leccionisme.   

 

El 1944 féu pública la voluntad d’oferir la seva col·lecció a la ciutat de Barcelona, i l’any 1946 l’Ajuntament va decidir instal·lar el Museu al Barri Gòtic.   

 

I és en aquest any quan s’obre la primera sala, però és el 1948 quan s’inagura oficialment.   

 

El Museu es disposà aprofitant una sèrie d’edificis que ocupaven una part dels espais del que havia estat el Palau Reial Major, seu dels comtes de Barcelona i reis de la corona catalanoaragonesa a l’època medieval.

Museu Frederic Marès

 

Un cop obert el Museu, Frederic Marès no abandona la passió per col·leccionar i adquirir peces noves. Aquest fet, juntament a les donacions de particulars o d’institucions públiques o privades, obliga a dur a terme diverses ampliacions de l’edifici.   

 El Verger

Actualment s’accedeix al Museu pel Verger, que és un pati ple de tarongers, envoltat de porxos, que durant el bon temps es converteix en un espai especialment agradable. Al bell mig hi ha un brollador, on el dia de Corpus se celebra la tradicional festa de "L’ou com balla".   

 

Altres parts importants del Museu són la biblioteca i la recerca.   

 

Cal ressaltar que el Museu Frederic Marès, com a centre d’estudi i recerca, treballa conjuntament en dues àrees. D’una banda, dins l’àmbit de la documentació, impulsa l’estudi historicoartístic de les seves obres amb l’objectiu principal d’aconseguir la catalogació completa de les col·leccions i, de l’altra, adscrita al Departament de Conservació-restauració, la tasca de fer l’anàlisi física i química de les obres en funció de les necessitats de restauració, suport indispensable per a la seva documentació histórica.   

 

El Museu disposa d’una biblioteca especialitzada en tres matèries artístiques; l’escultura hispànica, el mòn del col·lecionisme i les arts decoratives. Aplega més de 7.000 monografies i prop de 250 publicaciones periòdiques.   

 

Cal comentar que fins a la primavera del 2011 el Museu restarà tancat.   

 

Mentre durin les obres, unes pantalles interactives instal·lades al pati del Verger permeten visitar d’una manera diferent el Museu; fer un tomb per les sales, conèixer les col·leccions més destacades o seguir l’evolució de les obres de millora.   

 

Dades d’interès:  

 

Els horaris del Museu són:   

 

De dimarts a dissabte: de 10.00 a 19.00 h   

 

Diumenges: de 10.00 a 20.00 h   

 

Festius: de 10.00 a 15.00 h   

 

Dilluns: tancat

 

"Com a conclusió, pensem que el que ens aportarà la visita són uns coneixements de l’arquitectura i les obres del Museu que no teníem i gaudirem dels cinc sentits".

Per la Mercè Toro, la AnaIsabel López i la Lluïsa Esteban

Desactiva els comentaris